Assessores Tema 3: «Gestió d'Associacions»
Serveis i activitats
Per poder complir amb les seves finalitats, tota associació prolactància haurà de desenvolupar serveis, activitats o ambdues coses.
Generalment, aquestes les podem dividir en tres grans blocs:
- Serveis d’atenció directa a mares
Ens referim a tots aquells serveis encaminats a oferir a les mares lactants informació, suport i espais on poder compartir experiències i/o resoldre dubtes i dificultats. - Elaboració de recursos d’informació
Aquí entrarien tot tipus de material editable en format imprès o virtual i també activitats complementàries com ara xerrades, conferències, etc. - Desenvolupament d’activitats de sensibilització social
Totes aquelles activitats encaminades a transformar el medi a tots els nivells (sistema sanitari, laboral, jurídic, social, etc.) per facilitar que cada cop més mares alletin amb èxit els seus fills o trobin menys dificultats per aconseguir-ho.
1. Serveis d’atenció directa a mares
A la pràctica, el cor de tota associació prolactància és desenvolupar serveis dirigits a les seves mares usuàries, o sigui les dones que volen alletar els seus fills.
Els principals serveis d’atenció directa a mares són:
Reunions informatives periòdiques (GAM)
Són bàsicament grups d’ajuda mútua coordinats per una assessora de lactància, la periodicitat de les reunions i la seva durada pot variar però es caracteritza per estar basades en el principi d’ajuda entre iguals o mare a mare.
Són reunions obertes a les quals les mares usuàries poden anar en companyia dels seus fills i altres familiars o amics, i en les quals s’intenta resoldre dubtes, dificultats, compartir experiències i normalitzar els diferents aspectes de la lactància materna.
Atenció personalitzada d’urgències
No totes les mares que vénen a una reunió periòdica poden ser ateses al llarg d’una dinàmica de grup i requeriran d’una atenció més personalitzada, ja sigui per la gravetat o per les característiques d’allò que li estigui passant.
En aquests casos, una opció pot ser atendre la mare en un espai a part del de la reunió periòdica, o quedar amb ella en algun altre moment, en finalitzar la reunió, per exemple, per poder atendre-la de forma més personalitzada.
També és possible que hi hagi associacions que no disposin del servei de reunions periòdiques i prefereixin atendre les mares de forma més individual o bé que, per les seves característiques, aquesta sigui l’única opció viable, com els passa a cops a grups de suport a la lactància situats en poblacions petites.
Una altra possibilitat és que una mare contacti amb una associació per una urgència que requereixi una atenció més immediata que faci impossible esperar fins a la propera reunió periòdica o bé que a la mare li sigui impossible desplaçar-se per assistir a la reunió per la raó que sigui, cosa que pot ser freqüent, per exemple, en els casos de mares de múltiples.
Sigui quin sigui el cas, moltes associacions creen aquest servei en funció dels seus recursos i de la disponibilitat de les seves assessores.
Atenció telefònica i per correu electrònic
L’atenció telefònica o per correu electrònic és un dels serveis més freqüents de les associacions prolactància, de fet n’hi ha que només ofereixen aquest servei.
2. Elaboració de recursos d’informació
La majoria d’associacions prolactància editen material informatiu d’algun tipus, sobre la pròpia entitat, les seves activitats i els seus serveis, o bé amb informació sobre lactància. Aquest material compleix també una funció comunicativa o de difusió.
El material més freqüent acostumen a ser pòsters, fulletons, guies de lactància en general, guies específiques sobre algun aspecte de la lactància, com per exemple com compaginar-la amb la feina remunerada, dossiers informatius, etc.
Cada vegada més associacions disposen també d’un portal web on es poden trobar aquest mateix material en format virtual a més d’altres recursos informatius com notícies, activitats, etc…
Una altra manera de transmetre informació sobre lactància materna a les mares i a tota persona interessada és la realització de xerrades periòdiques on algun expert aprofundeix sobre el tema escollit.
3. Activitats de sensibilització social
És fàcil adonar-se que per moltes associacions prolactància que hi hagi, per molts serveis que es creïn i per molts recursos d’informació que es difonguin, el número de mares que podran beneficiar-se de tot aquest esforç de voluntariat serà limitat comparat amb el número de mares que actualment escullen alletar els seus fills (en la majoria d’autonomies més del 80%), i sobretot el número mares que fracassen o abandonen a les poques setmanes per un motiu o altre.
Per tant, convé treballar a diversos nivells, per una banda ajudant a mares una a una; i, per l’altra, desenvolupant projectes encaminats a canviar les coses per tal que el suport a les mares que alleten sigui més gran en tots els àmbits de la societat i així cada vegada més mares alletin els seus fills amb èxit.
Això implica treballar per canviar les coses dins el sistema sanitari, millorar la formació i l’atenció professional, els protocols en hospitals i centres de salut, treballar dins el sistema laboral per facilitar la conciliació de la lactància i la feina remunerada, treballar amb el sistema educatiu perquè les mares i els pares del demà arribin a la lactància més ben informats, treballar amb el sistema jurídic perquè la legislació defensi el dret a la lactància, treballar amb la societat en general perquè cada vegada sigui més visible la lactància materna i les necessitats de les dones que alleten. En fi, tota una feinada que difícilment una associació aïllada podrà fer ella sola.
Per tant, les associacions prolactància amb el temps han anat desenvolupant diferents projectes com, per exemple, col·laborar amb altres entitats, agrupar-se en xarxes i federacions d’àmbit nacional, estatal o internacional, exercir la participació social en diferents organismes, col·laborar en l’elaboració de polítiques relacionades amb tot allò que tingui a veure amb la maternitat i la lactància, col·laborar amb entitats internacionals com l’OMS i la UNICEF i les seves estratègies a favor de la lactància materna, amb professionals sanitaris, etc.
Les associacions prolactància també desenvolupen activitats a l’entorn de diades reivindicatives i de defensa de drets. La més emblemàtica és la celebració de la Setmana Mundial de la Lactància Materna, però n’hi ha d’altres com el Dia de les Famílies, el Dia pels drets del naixement, el Dia per la Salut de les Dones, el Dia Internacional de les Dones, etc. Depenent dels seus recursos i energia, les associacions organitzen diferents actes com ara festes, exposicions, conferències, jornades, etc., aprofitant aquestes diades o altres i acompanyant-ho tot de campanyes de comunicació i difusió en els mitjans.
En definitiva, del què es tracta és de buscar aliances, perquè la unió fa la força, i a més, convertir-se en grups de pressió social per donar visibilitat a les necessitats específiques de les dones que alleten i de les seves famílies, incidir en polítiques socials, laborals i sanitàries i normalitzar la lactància materna en tots els àmbits.