Assessores Tema 2: «Assessores de lactància»

Qualitats de l’assessora

Les assessores de lactància acostumen a tenir orígens diversos, diferents professions, trajectòries personals i, fins i tot, diferents opcions sobre la seva pròpia lactància i sobre la criança dels seus fills.

El factor comú que les uneix és el seu interès per la lactància materna i el seu compromís personal de voler destinar temps de voluntariat per ajudar que la lactància es converteixi en una vivència positiva per a totes aquelles mares que hagin escollit alletar.

Per aconseguir-ho amb la major eficàcia són necessaris, juntament amb l’experiència pròpia i la formació, una sèrie d’aptituds que, sovint, es van adquirint a poc a poc a través del contacte periòdic amb altres mares.

Per tot això, ser assessora de lactància pot convertir-se també en un camí que, a vegades, porta a mares diferents a descobrir moltes coses sobre si mateixes i a desenvolupar recursos i habilitats:

Empatia

Significa tenir la capacitat d’entendre i que les altres mares se sentin compreses, posar-se al seu lloc sense substituir-les i estar en consonància amb elles. Aquesta habilitat ajuda l’assessora de lactància a seleccionar, percebre i respondre amb exactitud als sentiments de cada mare.

Autenticitat

L’assessora de lactància ha de ser genuïna respecte el seu sistema de creences i escoltar i respondre mantenint els seus propis valors i ideals. Per tal d’aconseguir-ho, és important i necessari ser-ne conscient, d’aquesta manera podrà satisfer les necessitats de les mares i no els propis desigs.

Respecte

L’assessora ha de respectar la mare quan aquesta expressa els seus punts de vista, les seves creences i els seus valors, sense jutjar-la ni imposar-s’hi, acceptant-la tal com és i valorant-la com a ésser humà. La idea és respectar l’elecció de la mare i el seu sistema de creences, amb la convicció que ella té la llibertat d’escollir el seu propi camí i acceptant el seus propis sentiments, ja siguin positius o negatius. Acceptar-los no és el mateix que estar-hi d’acord.

Atenció

La coordinadora ha d’escoltar curosament i aprendre de les mares, evitant interrompre-les o indagar-les. Només retenim una part d’allò que escoltem, per tant, hem de fer un esforç de concentració cap a allò que la mare diu. La ment pot divagar mentre l’altre parla, per la qual cosa cal fer un esforça per mantenir l’atenció.

Llenguatge corporal

Per aconseguir una bona comunicació, l’assessora de lactància ha de tenir en compte els següents aspectes:

• Mirar els ulls de qui ens parla.
• Respondre amb una mirada d’aprovació.
• Alinear el cos amb l’altre.
• Establir contacte físic.
• Romandre callada.
• No distreure’s llegint o escrivint.
• No interrompre.

Paciència

Aquesta qualitat permet no donar-li a la mare més d’allò que ella pot incorporar i deixar-la actuar al seu propi ritme. La paciència de l’assessora dóna a temps a la mare per definir i expressar els seus problemes.

Pragmatisme

L’assessora de lactància ha de ser pràctica i concreta, per poder resumir allò que la mare explica i expressar el contingut en termes clars. És fonamental que l’assessora aconsegueixi que la mare se senti còmode. Amb aquesta finalitat pot rebre de manera individual a les noves integrants, ocupant-se que les que arriben tard se sentin benvingudes i acceptades abans de ser presentats al grup.

És important que s’aprengui els noms de les integrants del grup i alguna cosa sobre la seva història personal. L’assessora ha d’anar en compte a no monopolitzar l’intercanvi d’idees i romandre en silenci la major part del temps, però atenta per poder guiar i resumir la conversa.