Assessores Tema 2: «Assessores de lactància»

Les assessores i els grups de suport

Una persona que s’enfronta per primer cop a un problema o situació, o bé que ja fa temps que el pateix, tot i que rebi assistència dels serveis socials o sanitaris, pot ser que vulgui parlar d’allò que li preocupa amb d’altres persones que es troben en la mateixa situació.

En el cas concret dels grups de suport a la lactància “mare a mare”, a més a més, sovint passa que una mare amb problemes o plena de dubtes acaba trobant informació i suport a través del contacte amb algun grup ja existent, encara que aquest es trobi lluny, no hi pugui assistir i el contacte sigui únicament per telèfon o correu electrònic.

Aquesta experiència pot fer prendre consciència de la importància dels grups de suport i animar-la a esdevenir assessora de lactància, integrar-se en un grup ja existent, fundar un grup dins d’una associació prolactància a la qual decideixi associar-se o bé fundar un grup propi a la seva població, ja sigui com a grup informal o com a projecte d’una nova associació que decideixi fundar juntament amb d’altres mares.

Per fer-ho, tota aspirant a ser assessora de lactància i coordinadora de grups de suport haurà de tenir en compte alguns aspectes:

1. Convenciment personal

Per formar un grup de suport a la lactància es necessita molta força de voluntat i constància perquè un cop iniciat el grup, l’assessora de lactància no només s’haurà d’enfrontar als seus propis problemes i dubtes, sinó també als problemes i dubtes de les mares usuàries. Per altra banda, aquesta experiència pot fer canviar positivament molts aspectes de la vida, es poden trobar noves amistats, desenvolupar recursos i capacitats i aconseguir coses que mai hagués pensat ser capaç de fer.

Aconseguir que un grup arreli i s’estabilitzi també porta el seu temps. Donar-se a conèixer, contactar amb les mares i guanyar-se el respecte i la confiança de la comunitat no s’aconsegueix d’un dia per l’altre i pel camí és fàcil que ens visiti el desànim.

Crear un grup de suport requereix una bona inversió de temps i esforç per la qual cosa és important assegurar-se que es disposa d’aquest temps i que es compta amb el suport de la pròpia família.

2. La identitat

Perquè un grup de suport agafi cos és important dotar-lo d’una identitat pròpia que permeti identificar-lo amb claredat i diferenciar-lo d’altres grups.

Algunes assessores prefereixen iniciar un grup de suport passant a formar part d’una associació ja existent, utilitzant el seu nom i el seu logo. Si això és possible, pot facilitar molt les coses ja que no caldrà començar de zero i comptar amb una estructura i una imatge corporativa ja existent que “acull” el nou grup. Per una altra part, l’assessora haurà de valorar si prefereix adaptar-se a l’estructura, fet que pot restar identitat pròpia i autonomia.

Si es tracta d’un grup o una associació nova, haurà de buscar un nom. Encara que alguns grups s’anomenin simplement “Grup de Suport a la Lactància de tal lloc” serà més fàcil de recordar i identificar si se li dóna un nom propi, curt, representatiu i que tingui sentit.

El següent pas és dissenyar un logo. En la majoria dels grups o associacions el logo fa referència a la lactància de forma totalment explícita o estilitzada.

El logo, juntament amb el nom del grup o associació escrit amb una tipografia determinada, és el que conformarà la “imatge corporativa” del grup. Aquesta imatge és la que s’utilitzarà per dissenyar els cartells anunciant el grup, els fulletons, les cartes, etc…

És important decidir amb compte la pròpia imatge, perquè sovint, a falta d’altres fonts d’informació, el grup serà jutjat en funció d’aquesta imatge, per la qual cosa haurà de reflectir els valors del grup i transmetre seriositat.

Altres aspectes a considerar poden ser el color del fulletons, el disseny, etc…

3. Trobar un lloc

Per realitzar les reunions del grup de suport es necessita comptar amb un lloc estable que sigui adequat i millor si, a més, és gratuït. És preferible que estigui en un lloc de fàcil comunicació per a les mares i proper al domicili de l’assessora de lactància, confortable i ben equipat amb cadires, si disposa d’un armari encara millor.

Cal tenir en compte que la tasca de suport és molt més eficaç quan es realitza “entre iguals”, o sigui, quan no hi ha grans diferències entre el lloc de residència, el nivell cultural, econòmic, etc… entre l’assessora de lactància i les mares usuàries del grup de suport que possiblement també visquin en el mateix entorn.

Alguns llocs adequats poden ser el local social d’alguna associació que ja existeixi (de veïns, sense ànim de lucre…), els centres cívics, les cases de cultura, una organització de voluntariat, espais per a grups i associacions de dones, etc… Encara que també poden trobar-se grups en espais cedits per comerços, centres de salut, en domicilis particulars.

També s’han de valorar altres aspectes com ara la mida del recinte, la higiene i les barreres arquitectòniques.

Una mare que es desplaça amb el seu fill, sobretot si és un neonat, ocupa molt d’espai si tenim en compte que la majoria utilitzen cotxets i porten bosses plenes de roba, bolquers, mantes, etc. Cal assegurar espai suficient per a la reunió a més d’espai per als cotxets, per canviar els bebès, etc.

Per altra banda, és important que no hi hagi escales o altres obstacles per a l’accés dels cotxets. Els espais a la primera planta amb rampes són preferibles o, en cas contrari, amb ascensors el més grans possible.

Aconseguir un recinte net i polit pot ser difícil, sobretot si es tracta d’un espai públic multiús a disposició de moltes entitats. En tot cas, és convenient un mínim d’higiene, que no hi hagi cigarretes per terra o altres objectes perillosos i cal disposar d’una paperera per als bolquers o bé una bossa que pugui llençar-se en un contenidor en acabar la reunió.

4. Decidir el temps

Com que les reunions de grup requereixen constància i regularitat, és important que l’assessora pensi amb compte amb quina periodicitat realitzarà les reunions i assumir unes responsabilitats de disposició de temps que es puguin portar a terme amb comoditat.

Generalment una reunió de grup de suport acostuma a durar unes dues hores i la periodicitat és molt variable segons el grup. N’hi ha de setmanals, quinzenals o mensuals.

Un altre aspecte a considerar és l’horari. Hi ha grups de matí i altres de tarda. Els de matí poden ser més còmodes per a les mares que no treballin o que tinguin altres fills que a aquesta hora puguin estar a l’escola. Els de tarda poden ser més accessibles per a les mares que treballen. Cal tenir en compte altres qüestions com els horaris d’entrada i sortida de l’escola i el temps (per exemple, si el grup es reuneix molt tard, pot ser que a l’hivern faci ja molt fred).

5. Buscar recursos

Per poques que siguin, un grup de suport generarà despeses i caldrà pensar en com cobrir-les. Una bona estratègia seria al principi minimitzar-les al màxim fent ús dels recursos que ofereix la comunitat.

El local de reunió pot ser gratuït i hi ha entitats públiques que poden fer fotocòpies gratis de fulletons i cartells. Es pot disposar d’un telèfon de consultes, però només atendre les trucades al moment sense adquirir un compromís de resposta més tard que implicaria un cost de la trucada. També es poden aconseguir donacions de joguines, tira-llets i altres elements útils.

L’assistència als grups de suport és voluntària i gratuïta, però es pot fer un fons comú entre els seus membres més estables o establir un sistema de donacions.

En qualsevol cas, ja des del principi o quan el grup arreli, pot ser convenient donar-li forma jurídica i convertir-lo en una associació, cosa que obrirà les portes a oferir a les mares la possibilitat d’associar-se per una petita quota i també a sol·licitar subvencions a entitats públiques o privades, tenint en compte de no vulnerar el codi ètic de les associacions prolactància (que implica no acceptar donacions ni en diners ni en espècies de la indústria de l’alimentació infantil).

Tenir garantida una font de recursos més o menys estable, pot ser imprescindible si, a més de les reunions de grup es vol disposar d’un centre de serveis.

6. Les usuàries d’un grup de suport

Un cop que una assessora de lactància pren la decisió d’organitzar un grup de suport a la lactància “mare a mare” el següent pas és comptar amb les persones susceptibles de voler ser usuàries dels serveis d’aquest grup.

Qui?

Per la seva pròpia naturalesa, el segment de població al qual van dirigits els serveis d’un grup de suport a la lactància són mares que han decidit alletar els seus fills, això pot incloure des de dones embarassades que encara no són mares o que ja tenen altres fills, a mares recents amb els seus nadons, que poden tenir o no altres fills, i a mares de nens lactants de diverses edats des dels pocs mesos a varis anys. També poden haver-hi mares que hagin alletat anteriorment i estiguin interessades en el tema i a aportar l seva experiència.

Generalment les mares vindran acompanyades dels seus fills lactants, però poden venir també amb altres persones com ara la parella, altres fills, altres membres de la família o amigues.

En algunes ocasions també poden venir a un grup de suport altres personas que vulguin augmentar els seus coneixements de lactància com ara professionals de la salut, etc.

Quants?

L’assessora de lactància pot decidir començar un grup sola o juntament amb altres assessores, però normalment el fet que el grup es vagi ampliant portarà temps i dependrà de diversos factors. Generalment començarà amb un reduït número de mares, cosa que afavorirà més el “tu a tu” que una autèntica dinàmica de grup, tot i que amb tres persones aquesta ja es pugui començar a donar. Per altra banda, un grup massa nombrós tampoc és massa aconsellable.

Un grup massa petit potser pot intimidar els seus membres, però un grup massa gran pot no donar opció a participar a totes les assistents. El grup ideal podria estar composat per 10 o 15 membres. Si el grup va augmentant i sistemàticament se situa per sobre dels 20 participants potser serà necessari subdividir-lo d’alguna manera, per exemple per temes a tractar.

On?

Per localitzar les mares susceptibles de ser usuàries d’un grup de suport a la lactància caldrà reflexionar sobre els llocs més habituals on pot anar una dona embarassada, una mare recent o amb nens petits i posar-se en contacte amb aquests llocs per anunciar la formació del grup.

Alguns suggeriments podrien ser:

• Serveis de salut: hospitals, centres d’atenció primària, serveis de pediatria, centres de preparació al parto…
• Serveis socials
• Punts d’informació per a dones del barri, municipi o autonòmics (generalment totes les poblacions disposen d’un registre d’entitats i grups i de telèfons d’informació per als ciutadans).
• Centres cívics
• Associacions de veïns
• Centres de recursos per a associacions i GAM
• Espais lúdics com ara ludoteques, teatres infantils, etc.
• Parròquies
• Organitzacions de voluntariat
• Comerços del barri (farmàcies, botigues de roba per a bebès o de puericultura…)
• Col·legis i llars d’infants
• Mitjans de comunicació com la televisió, la ràdio i la premsa local. Les revistes per a pares i mares anuncien periòdicament tot tipus de recursos inclosos telèfons i adreces de grups de suport.

Amb el temps, una de les maneres més habituals de contactar amb mares és el “boca- orella”, un cop el grup està en marxa unes mares porten les altres.

7. Els continguts

Els continguts d’un grup de suport a la lactància seran tots els que estiguin directament o indirectament relacionats amb la lactància materna com a elecció de criança per tal d’aconseguir alletar amb èxit.

A la pràctica solen incloure un ampli ventall d’aspectes de la criança d’un fill, el rol de mare i el paper del pare.

Temes a tractar

Entre els temes directament relacionats amb la lactància estarien tot allò relacionat amb la fisiologia i la pràctica de la lactància, així com la resolució de dubtes i dificultats, les situacions especials i el desalletament. També entrarien l’extracció, la manipulació, el transport i l’administració de la llet materna.

Els temes relacionats indirectament amb la lactància inclouran, entre altres, els còlics, el son, els aliments complementaris, les pressions externes, les deposicions, la parella, la tornada a la feina i el plor.

Temes a evitar

No es pot oblidar que un GAM està compost per persones amb un denominador comú, en aquest cas la lactància materna. És possible que alguns membres d’un grup comparteixin altres centres d’interès, però també és possible que les mateixes persones que poden coincidir en un aspecte de la vida com és la lactància dels seus fills, tinguin posicions totalment contraposades en altres assumptes, per la qual cosa és molt important centrar-se en allò que uneix i deixar fora del grup altres tipus de temes.

És responsabilitat de l’assessora de lactància evitar que temes aliens al grup interfereixin en la seva dinàmica. En definitiva, en un grup de suport no és convenient “compartir causes”. Si s’arribés a donar el cas, l’assessora pot remetre les persones interessades a altres grups o entitats específics existents o bé suggerir la creació d’un grup independent per tractar altres temes.

8. L’atmosfera

Pot pensar-se que un GAM és únicament un espai perquè uns i altres aboquin els seus problemes, però en realitat no sempre és així. En un grup de suport a la lactància pot haver-hi moment molt seriosos, però també n’hi ha d’agradables i relaxants. És positiu crear una atmosfera agradable tant en la dinàmica com en la relació entre les mares.

Un altre aspecte que no s’ha d’oblidar és la importància de mantenir una atmosfera de respecte. Tot i que existeixi un denominador comú, com és la lactància materna, cal tenir en compte que no totes les mares tenen les mateixes expectatives respecte la lactància i altres aspectes de la criança dels fills. Per exemple, unes voldran alletar uns mesos i altres varis anys, unes seran partidàries de practicar el collit i altres no, i és important que totes se sentin amb la llibertat de parlar de les seves respectives expectatives sense por a ser jutjades i sabent que la seva posició, encara que no coincideixi plenament amb la de les altres, serà respectada.

9. Els serveis

Un altre aspecte sobre el qual reflexionar són els serveis que el grup està disposat a oferir a més de les reunions periòdiques.

Un servei comú a tots els grups és el de disposar d’un telèfon de contacte perquè les mares puguin trucar i fer consultes, eliminar dubtes o demanar informació sobre les reunions.

El servei d’atenció telefònica és important perquè permet comptar amb les mares susceptibles de formar part del grup, facilitar informació i suport a les mares que no puguin desplaçar-se fins al grup i, també, atendre de forma més personal les mares del grup entre reunió i reunió, sobretot si les reunions es fan un cop al mes.

El telèfon pot ser el del lloc on es realitzen les reunions, però en aquest cas, només serveix per facilitar informació sobre les reunions.

Si a més es vol atendre consultes serà necessari posar a disposició de les mares un telèfon personal que podrà ser el del domicili particular, el mòbil o ambdós.

El compromís d’atenció telefònica pot ser molt variable i l’assessora haurà de decidir amb compte fins on està disposada a arribar. Es pot oferir un servei 24 hores o bé posar horaris de consultes telefòniques, es pot adquirir el compromís de tornar les trucades perdudes o no. Tot això complementat o no amb un contestador automàtic amb les instruccions adequades.

Sigui quina sigui l’opció escollida és important que estigui clarament reflectida en qualsevol tipus de fulletó o punt d’informació i que se sigui conseqüent amb la responsabilitat assumida. Com que es tracta d’una tasca de voluntariat ningú obliga l’assessora de lactància a contestar trucades que no pugui atendre, però si es decideix anunciar aquest servei s’ha de ser conseqüent, res angoixa més que un telèfon de consulta en el qual no et responen mai o quasi mai. A més, pot perjudicar la imatge del grup.

Tot i que és possible que al principi tot això tingui poca importància, l’experiència de molts grups diu que, a mida que el grup arreli i comenci a ser conegut, les trucades aniran en augment i poden arribar a envair la vida privada.

Algunes associacions disposen d’un telèfon específic de consultes de lactància que atenen una o vàries assessores, d’aquesta manera la resta d’assessores no ofereix els seus telèfons privats.

Altres serveis habituals des que un grup es posa en marxa són:

• Atenció de consultes per correu electrònic
  Similar a les consultes telefòniques, però a través del correu electrònic.
• Atenció personalitzada d’urgències
  L’assessora pot adquirir el compromís de desplaçar-se per atendre alguna consulta al domicili particular d’una mare o, fins i tot, a l’hospital si la mare no pot desplaçar-se fins al grup, o bé citar privadament la mare al seu domicili o un altre lloc si no hi ha una reunió propera i el problema requereix una atenció immediata.
• Espai de joc
  Bàsicament consisteix a disposar durant les reunions del grup d’una catifa o similar i joguines i habilitar un espai lúdic per als bebès, els lactants més grandets o els germans grans acompanyants, que poden estar a càrrec o no d’un membre del grup.

Amb el temps i en funció de la disponibilitat de recursos, es poden plantejar altres serveis com ara una biblioteca, una videoteca, recursos d’informació, préstec de material específic per a lactància, etc…

10. La continuïtat

A diferència d’altres tipus de GAM en els quals pot donar-se una certa estabilitat en els seus membres, la pròpia naturalesa dels grups de suport a la lactància fa que l’assistència sigui molt volàtil.

Algunes mares només tenen interès a conèixer de què va el grup i, després d’assistir-hi un cop, poden decidir que no és per a elles i no tornar.

Altres poden tenir només interès en la resolució del seu dubte o dificultat en concret i no en la dinàmica de grup i un cop solucionat el problema ja no tornen o potser ho facin de tant en tant quan els sorgeixi un altre dubte o dificultat. Les expectatives de lactància materna poden ser molt diferents d’una mare a una altra, algunes poden voler fer-ho per molt temps, altres per unes poques setmanes o mesos i quan decideixen deslletar deixen d’assistir al grup.

A pesar de l’interès i de prosseguir amb la lactància materna, moltes mares no podran seguir assistint a les reunions quan es reincorporin a la seva feina remunerada per incompatibilitat d’horaris.

Factors com per exemple una malaltia del nen o d’altres fills poden fer que una mare no pugui assistir a totes les reunions encara que vulgui.

Tots aquests factors i altres fan que la composició del grup pugui ser molt variable d’una reunió a una altra, sobretot si aquestes es realitzen molt separades en el temps, i que sigui necessari comptar amb una font contínua de mares per mantenir-lo en marxa.

Per altra banda, també pot succeir que algunes mares comencin a assistir al grup, s’impliquin i segueixin participant activament durant molt temps, fins i tot poden arribar a empalmar les lactàncies d’un fill amb un altre.

És convenient detectar aquelles mares que demostren interès davant la lactància materna i que han tirat endavant experiències exitoses d’alletament i oferir-los la possibilitat de participar i implicar-se personalment al grup. Això proporcionarà certa estabilitat i continuïtat al grup i, amb més mans disposades a treballar, es puguin plantejar nous reptes i activitats. Amb el temps aquestes mares poden voler convertir-se en noves assessores de lactància.

A més, encara que la lactància dels propis fills és allò que pot animar una mare a convertir-se en assessora de lactància, també és possible que, amb el pas del temps, amb els fills ja més grans i deslletats, l’interès per la lactància vagi decreixent. Comptar amb un equip de mares actives dins d’un grup pot assegurar també la renovació de l’assessora sense que el grup perdi la seva imatge d’estabilitat i continuïtat.

11. La logística

Realment començar un grup pot ser tan senzill com anar al lloc de reunió a l’hora indicada i trobar-te amb d’altres mares o, com a màxim al principi, esperar que comencin a aparèixer, cosa que pot trigar algunes setmanes.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és què fer amb els propis fills. Com que es tracta d’un espai per a mares, una opció és portar-los, fet que a més de ser agradable pot reforçar la imatge “d’igual” de l’assessora de lactància respecte les altres mares amb els seus fills. Per altra banda, caldrà tenir en compte que l’assessora haurà de dividir la seva atenció entre les altres mares i el seu fill.

En funció de l’edat i el tarannà del propi fill, l’assessora pot trobar-se amb moments conflictius, molts nens no veuen amb bons ulls que la seva mare estigui per altres nens que no siguin ells, fet que pot ocasionar moments de tensió. Si el fill ja és suficientment gran l’assessora pot valorar anar al grup sense ell, però llavors haurà de disposar d’algú amb qui deixar-lo, cosa que no sempre és factible.

Si s’hi emporta el propi fill o ja vénen altres mares pot fer-se necessari disposar d’un espai de joc amb una catifa i joguines, coses qeu poden fer un cert embalum. Si es disposa d’un armari al centre de reunions es pot utilitzar per guardar tot això, així com altres coses com ara els fulletons per repartir, etc. Si no és així, caldrà anar i tornar cada cop amb tot el material i, per tant, valorar com transportar-lo. També es pot deixar una catifa pesada enrotllada en algun lloc del centre i portar només un tros de tela neta per cobrir-la.

En general, quantes més coses es vulguin tenir al grup (portar llibres, fulletons, tira-llets, etc.), més necessari serà pensar en la logística.

12. Els contactes

Per afavorir la bona marxa del grup, serà necessari estar en contacte amb els recursos locals més adequats a cada necessitat i buscar persones que tinguin més possibilitats de suport o d’assessorar al grup.

En alguns casos pot ser necessari elaborar un autèntic “Pla de Comunicació”.

Grups de Suport

Una possibilitat és posar-se en contacte amb altres assessores de lactància, altres grups, amb associacions que tinguin diversos grups, o bé amb organitzacions estatals o autonòmiques de suport a grups, com ara Federacions de Grups de Suport, per intercanviar experiències, coordinar activitats o bé sol·licitar assessorament sobre funcionament bàsic i plans de comunicació (fulletons, premsa, etc…).

Pot ser útil estar en contacte amb xarxes i fòrums a Internet sobre lactància (Lacmat, etc…) que permetin conèixer altra gent, altres grups, intercanviar informació i aconseguir formació.

També existeixen llistes de grups de suport en diferents webs i punts d’informació per a mares on serà important donar-se d’alta.

A la comunitat

Tota comunitat compta amb institucions que poden donar suport a associacions o grups i un primer pas serà detectar-les. Generalment inclouen l’Ajuntament del poble o ciutat o bé, si es tracta d’una ciutat gran, de l’Ajuntament del Districte o similar, l’Institut de la Dona, Diputacions, etc.

Els Departaments més sensibles a la temàtica dels grups de suport poden ser els de Salut, Dones, Família, Participació Ciutadana, Serveis Socials o Personals i Drets Civils.

En aquestes institucions acostuma a haver-hi un registre d’entitat i grups de dones dividits per sectors. També poden tenir un servei de telèfon d’informació per a ciutadans on serà convenient donar-se d’alta, així com als punts d’informació de centres cívics o altres institucions públiques.

La idea és posar-se en contacte amb tots ells i donar-se a conèixer. El fet que el grup tingui forma jurídica (s’hagi constituït com a associació) i un fulletó de presentació pot facilitar aquest tipus de contactes institucionals. Per als contactes més formals, amb la intenció d’aconseguir a més suport econòmic, pot ser necessari comptar amb un dossier sobre el grup i les seves activitats.

Professionals de la salut

Molts GAM en general es formen a partir d’experiències negatives amb professionals de la salut i els grups de suport a la lactància “mare a mare” no són una excepció.

Per altra banda, existeixen també molts altres professionals disposats a donar suport i col·laborar amb els grups de suport i d’aquí la importància d’intentar localitzar aquests professionals clau.

Cada cop més professionals col·laboren amb els grups de suport a la lactància, però no s’ha d’oblidar tampoc que per a un grup de suport és important mantenir la seva independència i poder de decisió. L’adquisició de coneixements a través de l’experiència és un fet i, de la mateixa manera que existeixen “especialistes” dins del sistema sanitari, l’assessora de lactància acaba essent l’especialista en mares i dinàmica de grup.

És positiu per als grups de suport donar a conèixer la seva existència, desenvolupament i activitats als professionals, fet que donarà visibilitat a la seva feina i podrà obrir una via de col·laboració.

No hem d’oblidar que la tasca dels grups de suport és complementària a la dels professionals de la salut i treballar en col·laboració té beneficis per a tots els implicats.

La col·laboració pot adoptar diferents formes:

• Els professionals de la salut poden derivar les mares als grups de suport.
• Els professionals de la salut poden col·laborar puntualment oferint, per exemple, xerrades complementàries.
• Si una mare d’un grup té un problema mèdic serà important comptar amb professionals de confiança a qui derivar-la.
• Alguns professionals vénen als grups de suport per augmentar la seva formació en lactància materna.

Caldrà pensar quins professionals de la salut són els més sensibles a la temàtica dels grups de suport. En general, inclouran tots els relacionats amb la salut maternoinfantil, especialment els que es dediquin a l’atenció directa a mares a través de classes d’educació maternal o d’atenció puerperal, així com alguns pediatres.

Un aspecte a tenir en compte és que un professional que recomani un grup a una mare, en certa manera l’estarà “avalant” y, en general, només ho farà si aquest grup li mereix confiança. Alguns aspectes d’un grup que puguin merèixer el respecte d’un professional són la seriositat, la regularitat, l’estabilitat i els comentaris positius de les mares assistents.

Tampoc es pot oblidar que la informació sobre lactància que existeix a tots els nivells és molt ambigua i contradictòria. Els grups de suport, en general, es mouen amb informació molt fiable i actualitzada, però la mitjana dels professionals sanitaris no, per la qual cosa és fàcil entrar en diferències de criteris, fet que fa especialment important actuar amb molt de tacte.

La informació que se transmet a les mares haurà d’estar basada en fonts acceptables per a un professional, com per exemple en les recomanacions de l’OMS/UNICEF i en l’evidència científica demostrable a través d’estudis publicats.

Factors com el fet de tenir una entitat jurídica estable, haver realitzat cursos de formació i comptar amb el suport d’organitzacions de professionals com l’AEPED pot facilitar el camí.

Premsa

Disposar de contactes amb la premsa també pot ser útil per donar a conèixer el grup o sensibilitzar la societat sobre la lactància materna. Per això adquirirà importància l’existència d’una bona imatge corporativa.

Per una banda, existeixen publicacions locals gratuïtes, com ara setmanaris de barri, butlletins d’associacions de veïns, butlletins comercials on anunciar el grup o fer difusió de la seva tasca o les seves activitats. També hi ha les publicacions d’àmbit local, provincial o autonòmic, generalment molt més assequibles que la premsa d’àmbit nacional.

Aquestes publicacions poden recollir informació sobre el grup o bé fer difusió d’alguna notícia destacada relacionada, per exemple la realització d’una xerrada o exposició o alguna celebració especial com la Setmana Mundial de la Lactància Materna.

A més, els diaris necessiten a vegades omplir buits i ofereixen a entitats sense afany de lucre la possibilitat d’incloure petits anuncis gratuïts a les seves publicacions.

Altres mitjans a considerar són la ràdio i la televisió. En general, amb tots els mitjans de comunicació sempre és positiu mantenir-hi un contacte regular, per exemple cada 2 o 3 mesos se’ls pot enviar una nota de premsa, un article o similar. Encara que sigui a mig/llarg termini procedir així acaba donant els seus fruits.