Assessores Tema 1: «Els grups de suport a la lactància materna»
L’eficàcia dels grups de suport
Molts dels problemes amb els quals s’enfronta una mare lactant no són de caire mèdics i poden ser resolts per una altra mare amb experiència. Està comprovat que és més fàcil aprendre dels iguals que de professionals experts. És comú que a les mares els costi admetre que tenen conflictes i, amb freqüència, quan poden identificar-los es culpabilitzen elles mateixes i creuen que són les úniques que tenen aquestes dificultats. En reunir-se amb d’altres mares aprenen de l’experiència de cada una i, a més, l’escolta els facilita la identificació de les seves pròpies necessitats i les anima a demanar ajuda.
Des de diferents camps s’ha investigat sobre les raons que poden justificar l’èxit dels Grups de Suport en la seva tasca d’ajudar les mares lactants. S’han comparat dones que anaven a reunions d’un Grup de Suport amb un grup similar de mares que intentaven donar el pit però que no comptaven amb aquest suport. Es va poder demostrar que les dones que anaven a les reunions tenien més confiança en si mateixes i semblaven beneficiar-se del fet de rebre una informació exacta i actualitzada, així com un suport individual i en grup.
S’han estudiat les activitats dels Grups de Suport i s’ha arribat a la conclusió que la dinàmica de grup és important i que reforça el sentiment de ser normal. La informació i l’experiència eren també importants, però el suport del Grup tenia una influència molt més gran en l’èxit de la lactància.
També s’ha observat que quan s’oferia suport, augmentaven significativament el nombre de dones que donaven el pit al moment de l’alta hospitalària, augmentava la durada de la lactància i s’ajornava la introducció d’altres aliments.
Se sap que les dones, en general, sembla que perden menys la calma, per les experiències estressants amb què s’han d’enfrontar, quan hi ha altres dones a prop i es creu que pot haver-hi una base biològica per a aquest sentiment de comoditat en el qual estarien involucrades determinades hormones com ara l’oxitocina i els pèptids opiacis endògens, curiosament part de les mateixes hormones involucrades en la maternitat i la lactància. Això podria explicar perquè és precisament la dinàmica de grup entre dones allò que més sembla beneficiar els membres d’un Grup de Suport i millor contribueix a l’èxit de la lactància.
Els Grups de Suport són complementaris i no reemplacen els esforços dels professionals de la salut. Per això l’assessora de lactància que coordina un Grup de Suport remetrà als serveis de salut a aquelles mares i bebès que consideri que requereixen atenció especial, perquè sempre té present que la seva feina no substitueix la dels professionals sanitaris.
En l’informe de l’OPS/OMS de 1998 “Proves científiques dels 10 Passos cap a una Lactància Natural Feliç” conclouen:
“Pot ser que els grups de mares siguin més capaços que els serveis de salut formals d’oferir l’ajut personal i freqüent que les mares necessiten per augmentar la seva confiança i superar les dificultats. Possiblement, una combinació de suport dia a dia a la comunitat, amb el suport d’una atenció més especialitzada en els serveis de salut quan sigui necessari, podria ser més eficaç que qualsevol dels dos per separat”.