Assessores Tema 1: «Els grups de suport a la lactància materna»
Antecedents dels grups de suport
La canviant estructura de la família que ha anat evolucionant a la nostra societat cap a famílies nuclears petites, mòbils, aïllades i molts cops desarrelades, fa que davant el fet de la maternitat, la parella i el seu nou fill sovint no tinguin recursos humans personals, és a dir, que en general ningú es preocupa d’oferir suport personal a la família, no existeix cap xarxa social a la qual trucar buscant consell, estímul i suport fiables.
El fet de convertir-se en mare és un moment crític en la vida d’una dona que necessita d’un període de transició que li permeti centrar-se en la seva nova forma de vida. És curiós com en cultures tradicionals, o en la nostra en altres temps, es pregonava el fet que una mare havia donat a llum, mentre que actualment en la nostra cultura s’anuncia el naixement d’una criatura. La primera versió destaca la mare, la segona el nen.
En el primer cas, l’època de transició després del part i les setmanes següents eren una època de mims per a la mare, que no tenia més responsabilitat que la cura del seu fill, mentre que les seves pròpies necessitats eren ateses per doules o familiars que a grans trets “feien de mares per a les mares”.
Actualment, la nostra societat espera que després del part la mare assumeixi, sovint sense cap ajuda, totes les seves responsabilitats habituals a més de la cura del seu nou fill, fet que provoca tensions i pot repercutir negativament tant en la salut de la mare com en la criança del fill, dificultant la lactància materna.
Per sort, des de 2007, a l’Estat espanyol els homes comencen a gaudir de permisos propis de paternitat que els permet oferir suport a la mare durant les dues primeres setmanes, cosa que tot i ser una millora considerable no deixa de ser insuficient. Altres iniciatives, com el ressorgiment de la figura de la doula, intenten cobrir aquests necessitats.
Tot i això, en les actuals famílies nuclears segueix persistint la necessitat de suport i de poder comptar amb algú amb qui parlar sobre els nens sans, la maternitat i la lactància materna, els Grups de Suport a la Lactància sorgeixen en part per omplir aquest buit.
Encara que en altres parts del món existeixen grups de suport des de mitjans del segle XX, a l’Estat espanyol els primers grups de suport sorgeixen fa més de 20 anys i des de llavors no han parat de créixer. A Catalunya existeixen ja grups amb més de 15 anys d’existència. A finals dels anys 80 diverses organitzacions compromeses amb el suport a la lactància materna com l’OMS/UNICEF van incloure els grups de suport com un element clau en les seves estratègies de suport a les mares que alleten. Així la Declaració Conjunta OMS/UNICEF de 1989 diu:
“A molts països les dones han constituït grups socials de suport que ajuden les mares que volen alletar els seus fills. Els agents de salut donaran suport a la creació i el funcionament d’aquests grups i remetre-hi les mares, sobretot les joves inexpertes, quan són donades d’alta de l’hospital o la clínica. Els consells individuals, l’educació sanitària i els materials informatius que faciliten aquests grups poden servir de complement important als esforços dels agents de la salut. Es fomentarà la distribució d’aquest material mitjançant el sistema sanitari.”
La IHAN (Iniciativa per a la Humanització de l’Atenció al Naixement i la lactància) és un projecte de l’OMS/UNICEF que estableix 10 Passos que han de complir tots els serveis de maternitat per facilitar la lactància materna.
A l’últim pas pot llegir-se:
Pas 10. Fomentar l’establiment de grups de suport a la lactància natural i procurar que la mare s’hi posi en contacte quan surti de l’hospital o clínica.
La raó del suport d’aquestes organitzacions als Grups de Suport i a la tasca que desenvolupen es basa la seva reconeguda eficàcia.